Presentació

Una de les festes que durant molts anys s’ha celebrat als nostres llocs és la ‘Festa dels Quintos‘, una relíquia de quan hi havia servei militar obligatori per la qual les persones cridades a fer la mili feien una festa de comiat abans de la tragèdia.

Clicka a la Festa de Quintos/es de l’any que vulgues veure:

2001 1987 1973
2000 1986 1972
1999 1985 1971
1998 1984 1970
1997 1983 1969
1996 1982 1968
1995 1981 1967
1994 1980 1966
1993 1979 1965
1992 1978 1964
1991 1977 1963
1990 1976 1962
1989 1975 1961
1988 1974 1960

Nota 1: S’admeten tota mena de materials: fotos, propaganda, pegatines, samarretes, etc.

Nota 2: No tenim ni idea de quin any es va fer la radera festa de quintos i quintes. Si algú ho sap sisplau que mos ho digue!

Ep, això ja ho hem trobat. Sandra Guardia mos ha dit que la seua quinta, del 2002, va ser la primera que NO va quintar. Per tant, hem de suposar que l’any 2001 va ser l’últim en què hi va haver festa de quintos. Més tard, Ludovic Agudo mos ho ha confirmat perquè ell va ser d’esta quinta (vegeu les fotos a l’apartat corresponent al 2001). Com sospitàvem, la fi de la festa va coincidir amb l’abolició del servei militar (cosa que indicaria que, malgrat que amb el temps es va secularitzar força, mai es va acabar de perdre el rerafons de partida cap a la mili) (qui ho havia de dir).

Nota 3: Tampoc sabem fins on podem arribar anant cap al detràs. Hem posat l’any 1960 com a data improvisada, però si algú té materials d’anys anteriors també els farem lloc. Com estos d’ací baix, suposadament del 1935:

20180823_152429
Quintos de 1935. Font: Història gràfica d’Alcampell (2008), p. 67

Una mica d’història…

Tot venia de quan les forces armades es nodrien bàsicament de lleves obligatòries d’homes joves. Es diu que va ser el primer borbó, Felip V, qui el 1704 va instaurar el reclutament forçós i per sorteig d’un de cada cinc joves, com a fórmula per a obtenir soldats en plena guerra de Successió. D’ací el concepte de ‘quintos‘.

Més endavant, les Constitucions lliberals del segle XIX van introduir l’obligació del servei militar com un deure ineludible de tot ciutadà (masculí) amb la pàtria. No obstant això, sovent es permetia la redempció en metàlic del servei, de tal manera que les famílies que tenien diners podien pagar un substitut. No va ser fins el 1940 quan el règim franquista va estendre el servei militar obligatori a tots els homes nascuts en un any determinat, normalment quan feien la majoria d’edat.

Fins el 17 de novembre de 1978 la majoria d’edat a Espanya estava situada als 21 anys, mentre que a partir d’esta data es va rebaixar als 18 anys, probablement per tal d’augmentar el cens de votants de l’imminent referèndum de la Constitució (del 6 de desembre de 1978). Esto motiu va fer que entre 1978 i 1986 alguns anys s’anessin fusionant quintes i proliferessen els ‘excedents de cupo’.

20180823_152833
Festa de quintos de 1961 Font: Història gràfica d’Alcampell (2008), p. 169.

Si bé històricament havia estat una festa masculina, des dels anys 70 també ‘quintaven’ les noies de la mateixa cohort d’edats. D’esta manera, la festa va anar perdent el sentit de comiat militar per a convertir-se en un esdeveniment generacional, un punt d’inflexió on les persones de la mateixa edat assumien la responsabilitat d’organitzar una festa popular, amb tots els seus condicionants i rituals.

La festa consistia en una festa grupal i pública. Mentre que durant els anys 60 només durava un cap de setmana, a partir de mitjan anys 70 es convertí en una setmana sencera dedicada a la disbauxa etílica, principalment nocturna, una setmana en què estaven permeses tota mena de gamberrades a la població, i que acabava amb un cap de setmana dedicat a balls, jotes i concerts.

Era un ritual de pas en tota regla. Marcava el moment en el que les persones arribaven a la majoria d’edat i se les considerava aptes per a dur una vida adulta. A partir d’aquell moment es donava per descomptat que aquelles persones, quan tornessen de la mili farien coses tan ‘normals’ com treballar, contraure matrimoni, tindre fills, mantenir o fer crèixer lo patrimoni familiar, etc., i, en definitiva, reproduir la societat en la que havien crescut. Massa pes sobre les espatlles.

No cal dir que els temps han canviat molt i que, tot i que en alguns llocs es continua fent, ja fa dècades que el ritual va perdre la seua funció original. La societat és una altra i els valors i rituals són molt diferents. El mateix servei militar obligatori va desaparèixer l’any 2002, després d’uns pocs anys de coexistència amb la ‘prestació social susbtitutòria’, i les expectatives de vida de les generacions actuals tenen poc a veure amb les que podien tenir les anteriors. Per això la festa de quintos és només una relíquia històrica, amb tot el bo i dolent que això pot implicar.

En tot cas, durant dècades a Alcampell la festa dels quintos i quintes va ser un esdeveniment clau en el calendari anual, un mecanisme social que facilitava un espai de disbauxa i de trobada comunitària. Un espai que des de fa uns anys (des del 2011, si no mos fallen els comptes) l’associació cultural La Bardisa ha recuperat sota la fórmula de la ‘Festa Jove‘, que cada any mos anima les nits dels volts del 20 de juliol.

Per tal de deixar-ne constància, ací hem fet un recull de material gràfic relacionat amb les festes de quintos i quintes. Com veureu, és encara una feina incompleta (‘on going’), així que si teniu algun material que vulgueu afegir-hi no dubteu a enviar-lo o contactar-mos a través d’esto blog. Los quintos i quintes de totes les èpoques us ho agrairan (o no).

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s